Matèria en forma de peu

Antoni Tàpies

Matèria en forma de peu

1965

Procediment mixt sobre tela muntada sobre fusta

130 x 162 cm

102

Tàpies refusa qualsevol cànon de bellesa ideal i tracta de transgredir conscientment els seus postulats bàsics escollint temes considerats tradicionalment desagradables i fetitxistes: un anus defecant, una sabata abandonada, un peu i d’altres. La imatge del peu és especialment representativa per tal com fou utilitzada per Tàpies ja amb anterioritat a les pintures matèriques i ho ha continuat sent fins al present en diferents formes, des de la representació icònica d’un peu fins a la petjada del peu mateix. Per a Tàpies el peu és quelcom humil i passiu, més relacionat amb la materialitat de la terra que no pas amb l’espiritualitat del pensament. El peu de Matèria en forma de peu (1965) no presenta una superfície neta i atractiva, sinó tumefacta i bruta, en aparèixer coberta per durícies i cicatrius. No sembla ja "útil" i s’oposa, per tant, a qualsevol ideologia de producció.

Tàpies ha insistit que la seva motivació consisteix a revalorar aquests objectes condemnats socialment al desús. El seu missatge se centra en la revaloració del que és baix, repulsiu, material. La matèria és l’element substancial de la vida; per això, la missió dels intel·lectuals i els artistes és donar expressió a una perspectiva materialista del món.

Extractes de Manuel J. Borja-Villel, "La col·lecció", Fundació Antoni Tàpies (Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1990).